Vivim a un poble molt conservador, tant, que fins hi tot els militants d’Esquerra Unida que viuen a Aiguaviva, col•laboren per que CiU no abandoni mai el govern del municipi, encara que per aconseguir-ho hagin d’ignorar alguns dels seus principis.

L’escrit que avui apareix a les Reflexions Personals del Bloc ho explica detalladament.

Yor, dir que els d’ IU són els mateixos que els d’ IC... conec a més d’un que es podria molestar. Però aquest no és ni el tema ni el moment.

Numés et diré que els d’ IU són els de l’esquerra més “tradicional”, per a ells el marxisme és una cosa per la que encara es pot i cal lluitar.

El marxisme és una filosofia que toca molts més temes dels que tradicionalment es coneixen, i no te res a veure amb les dictadures, una altra cosa és que alguns dictadors l’hagin utilitzat per justificar els seus fins, de la mateixa manera que altres han utilitzat la religió.

Però no ens desviem. Per una persona com tu, com per la majoria de veïns del poble, que un ple sigui ordinari o extraordinari, o que el capellà tingui més llibertat per escriure al Tirínculis que un grup polític no és important, però per un marxista si ho ha de ser, i molt.

Mentre tu, (i molts d’altres), opineu que les coses canviaran quan la gent vulgui que canviïn, la filosofia marxista diu que cal que les institucions canviïn perquè la gent pugui canviar. I aquí està la contradicció d’aquests marxistes d’Aiguaviva.

Ells donen suport al PIA, però el PIA, en lloc de canviar les institucions per canviar la societat, les consolida. Consolida que la participació ciutadana, el control al govern o la llibertat d’expressió dels representants polítics sigui molt més complicada del que podria ser.

En resum, mentre aquestes persones defensen, (a nivell teòric), un canvi de societat, a la pràctica treballen per consolidar la que tenim. (Al menys fins el dia d’avui).